Una entitat centenària a la ciutat.

Què és l'Associació

Entitat tarragonina que fou fundada sota el nom d'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes el 2 de novembre de 1918. Com el seu nom fundacional indica agrupà els exalumnes del col.legi que l'esmentada congregació tenia a la ciutat des de 1906. Aquesta institució religiosa, fundada el 1680 a Reims (França) per Jean Baptiste De La Salle, té col·legis en molts països del món i el seu objectiu fundacional més important fou donar instrucció cristiana a la joventut.

Origen i fundació

Així, l'Associació d'Antics Alumnes del col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes fou fundada gràcies a l'ànim emprenedor d'un grup d'antics alumnes, del director del col·legi, Gmà. Jovien Léonard i dels Germans Eladio Vicente primer i posteriorment Joaquim Donato en incorporar-se a la comunitat del col·legi del Sagrat Cor, que tenia la seva seu al carrer Roger de Llúria, a la tardor del 1918.

Fou el primer president de l'Entitat el Sr. Ferran Voltas Verdés. Segons va deixar escrit el propi germà Joaquim, l'Associació no iniciaria el seu camí amb bon peu, ja que quedaria pràcticament inactiva després de la reunió de la Junta Directiva del gener de 1919, on es produirien seriosos desacords en el moment d'establir la llengua pròpia de l'Entitat. No seria fins al 1925 quan va reprendre la seva activitat i es reorganitzaria, elegint president el Sr. Francesc Vidal Franqués.

Són ja més de 100 anys d'història de ciutat, marcats per l'activitat, colze a colze amb els germans i el col·legi, amb antics i antigues alumnes repartits per totes les contrades tarragonines i d'altres que s'han establert en diferents indrets de la geografia continental i, com no, també en tenim arreu del món. Antics alumnes dels col·legis del carrer d'en Rebolledo, del d'Armanyà, del de Llúria, antics alumnes del Patronat Obrer del carrer d'en Martí d'Ardenyà, del d'Estanislau Figueres, del de la plaça de la Imperial Tarraco, del de l'Avinguda del Països Catalans, d'on ja sortiren antigues alumnes… Són milers i milers de lasal·lians que han rebut les ensenyances dels Germans de la Congregació creada per Sant Joan Baptista de la Salle i del professorat dels dos col·legis amb seu a la nostra ciutat (el col·legi del Sagrat Cor, a Sant Pere i Sant Pau i el de St. Benilde, a Torreforta, aquest obra primigènia de la nostra Associació).

Història, dèiem, marcada per l'activitat, però també pel compromís i constant testimoniatge de dedicació dels homes que van fer possible que la nostra Associació estigui ja en el camí de celebrar els seus primers 100 anys de vida. Estem segurs que, avui, els nostres socis i les nostres sòcies ho faran possible del tot.

Compromís i testimoni que han estat la meta més directa de la gent lasal·liana. Cinquanta-vuit noms queden escrits sobre la pedra al monument que l'Entitat va dedicar als seus associats i als membres de la Comunitat de Germans que van perdre la seva vida pel sol fet de ser homes de fe el 1936.

Activitats al llarg del temps

Activitats, dèiem, que en uns anys amb més empenta i altres amb menys vigor, segons les èpoques i circumstàncies, queden inscrites en la història de la ciutat de Tarragona, ja que l'Entitat ha sabut viure en perfecta simbiosi amb la vida ciutadana, participant dels seus canvis, immersa en el natural desenvolupament d'una ciutat mediterrània que va ser el que fou i és el que, en definitiva, vol ser.

Sintetitzar aquesta activitat en un llistat és sempre avorrit i poc atractiu, a més d'inútil, però d'alguna manera s'haurà de marcar la línia del que ha estat l'Associació durant la seva història, la qual cosa, pel simple fet d'existir, demostra que ha viscut el pas del temps, essent-li fidel testimoni.

Serà, doncs, de justícia començar per l'activitat en la qual l'Associació va treballar més des dels seus inicis i de manera continuada. Es tracta de la celebració de la Setmana Santa. Però no insistirem en detalls ja que teniu un apartat que en parla.

L'esport va ser també la nineta dels ulls dels nostres avantpassats lasal·lians: amb equips de futbol (el club atlético La Salle), de bàsquet (la Unión Deportiva La Salle), pioners en aquest esport a la ciutat. Moments de glòria que van ser per a l'esport tarragoní.

Posteriorment va ser el propi col·legi qui va recollir la torxa i continua avui treballant l'esport a cura de l'Associació de Mares i Pares.

La secció de teatre inicia el seu camí el 1925 amb la creació del primer quadre escènic. Primer al teatre del col·legi, després, ja el 1952, al teatre Metropol. Fou el 1985 quan es dissoldria per circumstàncies pròpies de l'època. Entre el seu repertori hi ha obres dramàtiques i líriques i els Pastorets (encara avui es renova cada any la tradició d'oferir a la ciutat aquesta entranyable representació, obra de Josep Maria Folch i Torres).

També trobem activitats tan compromeses amb la ciutat com l'administració del cinema-teatre Metropol, des de 1952 fins 1985, amb projeccions cinematogràfiques setmanals, dedicades especialment a la joventut, i mensuals de teatre. Fou tot un repte que portaren a bon termini un grup d'antics alumnes de manera totalment altruista i dedicaren moltes i moltes hores desinteressadament a mantenir a la ciutat un local d'espectacles "apte per a tots els públics". Malauradament, la Mitra, propietària del local, va decidir tancar-lo el 1962, essent arrendat a particulars fins al 1985, que tanca definitivament les seves portes. I darrere aquestes quedaria també el nostre local social, les sessions de cinema amateur, cine club, secció juvenil, concerts, espectacles musicals diversos… Tot al bell mig de la ciutat, al mig de la Rambla.

Lògicament la gestió del Metropol seria fructífera i la Junta directiva de l'Entitat decidiria promocionar al barri eminentment obrer de Torreforta una Escola. Els beneficis del Metropol anirien destinats a crear, i ajudar al seu manteniment, l'Escola Professional La Salle de Torreforta. Es va gestionar amb la Diputació la cessió dels terrenys i amb l'Ajuntament la construcció de l'edifici. L'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes tindrien al seu càrrec la formació i educació dels alumnes. I Així es va fer… El 16 de setembre de 1961 s'iniciarien les classes en aquell nou centre docent tarraconense amb 80 alumnes. Seria el primer director el Germà Joaquim Donato. Avui aquesta institució tarragonina és un modern col·legi sota l'advocació de Sant Benilde, Germà de les EECC, i està a punt de celebrar ja els seus primers cinquanta anys de fecunda vida docent.

Altres aspectes en què l'Entitat va incidir especialment van ser culturals, com les publicacions. Opuscles i programes per setmana santa, revistes com "Estímulos", "La Salle", "ALS", "Nike", que de manera progressiva van anar adaptant-se als temps i circumstàncies, i oferint la informació interna de manera puntual als socis. Des de 1991 hem recuperat aquest costum i, a banda dels Fulls Informatius editats mensualment, publiquem per Setmana santa el corresponent opuscle, i no serà fins Nadal de 1998 quan apareix la segona publicació de l'Associació, aquesta dedicada més a "les nostres coses" i l'opuscle sols dedicat a setmana santa.

El 2 de novembre de 1948 es funda la Mutualitat de Previsió que neix amb l'objecte de proporcionar als socis unes ajudes econòmiques en cas de malaltia, accident, inutilitat o defunció. La Mutualitat es va liquidar per imperatiu legal el 1990.

Les activitats religioses, lògicament, mai van quedar al marge de l'Entitat, ja que aquesta va organitzar campanyes d'iniciació als "exercicis espirituals" i va participar intensament en "l'adoració nocturna" en aquella època, les misses reglamentàries cada tercer diumenge del mes, peregrinacions a diferents santuaris del mon catòlic, recepció a autoritats eclesiàstiques arribades a la ciutat, assistència en corporació a les processons de Corpus i dels patrons de la ciutat… Cara al col·legi, sempre ha estat al seu costat i l'ha ajudat en tot allò que ha estat possible. Cal recordar, per exemple, el monument al Sagrat Cor que sempre ha presidit els jardins del col·legi, així com la decoració de les capelles tant de l'antiga seu com de l'actual. Trobem també el monument a Sant Joan Baptista de La Salle als actuals jardins de la reconciliació (amb motiu dels 50 anys de l'arribada dels primer Germans a Tarragona). No tan llunyà ja, com el reconeixement del treball continu realitzat pels Germans i les professores i professors a favor de la joventut tarragonina, mitjançant la donació al col·legi de la seva nova bandera amb motiu de les Noces de Diamant de l'Associació el 1993…

L'Associació avui

Avui, és una entitat moderna, amb els seus Estatuts renovats i actualitzats el 1995. Forma part de l'estructura i la dinàmica ciutadana, amb la seva participació activa, fent costat a la resta d'entitats del municipi. Organitza actes tant per als seus socis com oberts a la ciutat (exposicions, conferències, excursions, teatre, concerts, publicacions…). Com a entitat d'arrels cristianes forma part de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa, essent una de les associacions amb més participants i actes organitzats.

Està en possessió de la medalla d'Argent de la ciutat, concedida per l'Excm. Ajuntament de Tarragona durant la celebració de les Noces de Diamant.

La Junta de govern de l'Entitat procura atendre la vida associativa amb el màxim rigor. Les activitats es desenvolupen durant tot l'any, malgrat que continuem amb la "tradició" de seguir la cadència dels cursos escolars, iniciant, doncs, "el curs acadèmic" al setembre i, en conseqüència, organitzant les activitats per trimestres.

Història

Són molts els Germans que han passat per Tarragona, i naturalment molts també els professors i les professores seglars que han impartit ensenyança en els diferents col·legis La Salle de Tarragona i som molts els tarragonins i tarragonines —tant de ciutat com de comarques— que hem estat deixebles dels Germans de les Escoles Cristianes.

La Congregació

Aquesta institució fou fundada per Jean Baptiste De La Salle, doctor en Teologia i canonge de l'Església Metropolitana de Reims (França), el 1680.

És una congregació religiosa establerta sota l'autoritat de la Seu Apostòlica, la qual es regeix per les seves constitucions particulars i professa la Regla que va aprovar el Papa Benet XIIIè en la seva Butlla "In apostolicae dignitatis solio" del 23 de gener de 1724.

En l'actualitat tenen col·legis en molts països del món i el seu objectiu fundacional més important és donar instrucció cristiana als nens. A més dels vots de pobresa, castedat i obediència, professen el vot d'ensenyar gratuïtament els pobres, i de perseverança a la Congregació.

Arribada a Tarragona

Fou el Vicari General de l'Arxidiòcesi, Dr. Vidal i Barraquer —el qual després seria Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat i posteriorment Cardenal— qui demanà a una Congregació de religiosos que hi havia a Cambrils, la dels Germans de les Escoles Cristianes, que vinguessin a Tarragona a fer-se càrrec de les classes nocturnes de la ciutat. Som al 1906.

Així doncs, tres membres de la Comunitat de Cambrils, els Germans Jovien Léonard, Agapite Marie i Albin Joseph, s'instal·laren al n. 11 del carrer d'en Rebolledo. Començarien les classes nocturnes dels alumnes del Patronat de l'Obrer a la seva seu del carrer d'Armanyà. Després, establiren les classes diürnes al mateix carrer d'en Rebolledo. Al 1908, la capacitat del local es feu petita i s'instal·laren en un altre al carrer d'en Martí d'Ardenya.

Pocs anys després, el 1912, passen al carrer de Llúria i ja anys més tard, el 1925, inauguren el Col·legi internat del Sagrat Cor a l'avinguda d'Estanislau Figueras. El 1960, ampliació de l'edifici i entrada per la plaça de la Imperial Tàrraco. El curs 1970–71 s'inaugurava el Complex Educatiu de la muntanya de St. Pere Sascelades.

La Comunitat de Germans aniria creixent des dels 3 que començaren —que s'expressaven en francès, ja que portaven poc temps fora del seu país— fins a arribar a 35 germans el 1935, en raó proporcional al nombre d'alumnes que anava creixent de forma progressiva. El nombre de professors seglars també ho faria, encara que al principi de forma molt puntual. A partir de 1960 sobrepassarien en nombre als membres de la Comunitat de religiosos.

Pel que fa als alumnes, el creixement fou també progressiu: de 15 alumnes el primer any, aconseguirien sobrepassar la xifra dels 1.000 a partir de 1960, i dels 1.500 el 1970. La seu actual de la Universitat tarragonina, que fou internat i Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes des de 1925 amb el nom de Sagrat Cor, esdevingué seu de "La Instrucción Popular SA" (IPSA), nom que rebé el Col·legi durant la República, ja que la instrucció religiosa estava prohibida. En 1936 serví com a seu dels milicians, refugiats de Madrid i d'Extremadura, hospital de Sang, CRMI i Carrabiners, fins al 1939 que fou retornat als Germans.

Durant molts anys, el seu col·legi fou l'únic centre educatiu de caràcter privat per nois a la ciutat. També cal esmentar que els Germans tenien al seu càrrec les classes del Patronat de l'Obrer (que era a les dependències annexes al Teatre Metropol), des de 1911 fins al 1936. No es pot oblidar la comunitat que es formà a Torreforta l'any 1961, en promoure l'Associació d'Antics Alumnes tarragonina l'Escola Professional La Salle (avui Col·legi de St. Benilde) a aquell barri de la ciutat. En va ser primer director el germà Joaquim Donato.

Fundació de l'Entitat

L'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes fou fundada l'any 1918, organització que va anar a càrrec, primer del Gmà. Eladio Vicente i després del Gmà. Joaquim Donato, mentre era director del Col·legi del carrer de Llúria el Gmà. Jovien Léonard.

El primer president ho fou en Ferran Voltas i Vergés. L'Associació començà amb empenta fins que al gener de 1920 una sessió violenta de la Junta Directiva —per qüestions d'idioma, segons trobem escrit— la deixà pràcticament inactiva fins al 1925, que el Gmà. Joaquim Donato la reorganitzà i tornà a caminar amb força, aquest cop sota la presidència d'en Francesc Vidal i Franqués.

Els Presidents de l'Associació foren, en ordre cronològic: Ferran Voltas Vergés (1918–24), Francesc Vidal Franqués (1924–29), Magí González Vidal (1929–33), Josep A. Güell Puig (1933–35), Antoni Cácharo Bonet (1935–39), Martí Marías Magriñá (1939–44), Manuel Álvarez Buscas (1944–47), Josep M. Roig Gasol (1947–49), Custodi Dalmau Batalla (1949–51), Cristóbal González Vázquez (1951–53), Francesc Magarolas Orteu (1953–60), Enric Olivé Martínez (1960–63), Lluís Roselló García (1963–67), Edmond Braña Pedrol (1967–70), Jaume Costa Sarsanedas (1970–73), Josep M. Pàmies Foraster (1973–76), Antoni Creus Ferrando (1976–1992) i Josep M. Ferré Roig (1992–2001). Actualment presideix l'Entitat en Joan Joaquim Julià Penedès.

Fou primer consiliari de l'Associació el Dr. Joan Palau, que morí víctima de la persecució religiosa de 1936. Continuaren la seva obra el Dr. Jaume Toldrá, Mn. Pere Farrés, Dr. Ramon Quintana i el 1940 el Cardenal Vidal i Barraquer nomenà el Dr. Jeroni Claveras com a consiliari de l'Entitat. A partir del 1996, després d'anys sense Consiliari, l'Associació acordà que exerceixi en aquest càrrec d'assessorament espiritual el Germà director o membre de la Comunitat religiosa a qui delegui. Així doncs el germà Josep M. Pons, primer, i desprès el germà Xavier Fortuny, el germà Jesús García i novament el germà Xavier Fortuny, que és l'actual Consiliari de l'Entitat.

Quant als Estatuts, tenim el primer redactat el 15 de Maig de 1918, el qual marcà els seus objectius, que ja des de la seva fundació deixaren ben clar el caire de l'Entitat: 1. Conservar i enfortir entre els seus membres els principis cristians que informaren la seva educació. 2. Mantenir i fomentar entre els associats relacions d'amistat i ajuda mútua. 3. Mantenir i fomentar la relació amb els seus antics mestres. Posteriorment es redactaren nous estatuts el 20 de gener de 1940, el 19 de desembre de 1969 i el 1983. L'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes passà a anomenar-se Associació La Salle, segons queda reflectit en els estatuts aprovats el 21 de febrer de 1970, seguint les directrius procedents de l'Institut religiós.

Desenvolupament i present

Són 83 anys d'història de la ciutat, marcades per l'activitat, fent costat als Germans i al Col·legi, amb antics alumnes escampats per totes les comarques tarragonines i arrelant-se també en molts indrets de la geografia continental i d'arreu del món. Antics alumnes dels Col·legis del carrer de Rebolledo 11, del d'Armanyà, amb els alumnes del Patronat, del carrer de Martí d'Ardenya 6, del de Llúria 11, 13 i 15, del de l'avinguda d'Estanislau Figueras 57, del de la plaça de la Imperial Tàrraco 1, i des de 1970 del Complex Educatiu de la muntanya de St. Pere Sascelades, avui en ple barri de Sant Pere i Sant Pau.

Són milers d'antics alumnes que han rebut les ensenyances dels Germans de la Congregació creada per Sant Joan Baptista De La Salle i dels professors dels diferents Col·legis. Història marcada per l'activitat, però també pel compromís i pel constant testimoni de dedicació dels homes que han fet possible aquests quasi cent anys de vida. Compromís i testimoni que han estat les fites més directes de la gent lasal·liana. 58 noms hi ha escrits en la pedra del Monument que l'Associació va dedicar als membres de l'Entitat i de la Comunitat de religiosos de La Salle de Tarragona que donaren la seva vida pel fet de ser homes de fe, el 1936.

Activitats que uns anys amb més empenta i d'altres amb menys vigor, segons les èpoques i les circumstàncies, queden inscrites en la història tarragonina, en constant arrelament amb la vida ciutadana, amb els seus canvis, amb el seu particular tarannà, immerses en el natural desenvolupament d'una ciutat mediterrània que ha estat el que fou i és el que vol ser.

És de justícia començar per l'activitat a què, amb més força, l'Associació s'ha dedicat més intensament des dels seus inicis i de manera més continuada: la celebració de la Setmana Santa.

Com l'esportiva: amb equips de futbol, recordar l'Atlètic La Salle; de bàsquet amb la Unió Esportiva La Salle, pioners a Tarragona en aquesta modalitat d'esport col·lectiu. El 1955, fins i tot absorbiria l'equip del Nàstic. Moments de glòria aquells per l'esport tarragoní. Avui és el Col·legi qui ha agafat el testimoni en aquest camp.

La secció de teatre, que el 1925 comença la seva trajectòria amb la creació del primer quadre escènic. Primer en el teatre del propi Col·legi, després, el 1952, ja al Metropol. El 1985 es dissoldria aquest quadre escènic, per circumstàncies pròpies de l'època. Obres dramàtiques i líriques; els Pastorets (destacar la primera representació que va efectuar-se el 1927 amb una obra de Mn. Gay, "El Misteri de Nadal"), i després els Pastorets de Folch i Torres durant tants i tants anys.

Activitats tan compromeses amb la ciutat com l'administració del Cine Teatre Metropol (1952–1985), amb projeccions setmanals de cinema comercial, dedicades sobretot al jovent, i sessions mensuals de teatre. Tot un repte que portaren a terme un grup d'antics alumnes que hi dedicaren desinteressadament moltes hores a mantenir en la ciutat un local d'espectacles "apte per a tots els públics". El 1962 es tanquen les portes a petició de la Mitra. Després seria arrendat a particulars. En 1985 definitivament quedaria tancat.

Lògicament la gestió del Metropol seria fructífera i la Junta directiva de l'Entitat decidiria promocionar al barri de Torreforta una Escola. Els beneficis del Metropol anirien destinats a crear i ajudar en el seu manteniment l'Escola Professional La Salle de Torreforta. Es gestionaria amb la Diputació la cessió dels terrenys i amb l'Ajuntament la construcció de l'edifici. L'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes tindrien al seu càrrec la formació i educació dels alumnes. El 16 de setembre de 1961 començarien les tasques docents en aquest nou centre amb 80 alumnes. Seria el primer director el germà Joaquim Donato. Avui és un modern col·legi sota la invocació de St. Benilde, germà de les EECC.

Durant els anys 80 hi ha una etapa marcada per la lluita pel manteniment viu de l'Entitat, la qual cosa es fa realment difícil tant pels temps que corrien, com per les pròpies normes emanades des de la Institució de La Salle, la qual donà prioritat a les Associacions de Pares. La nostra Entitat es negà a desaparèixer i englobar-se en l'AMPA, però s'hagué de conformar en la mera supervivència.

L'any 90 un grup d'antics alumnes, que cada any es trobaven per Setmana Santa, decideix engrescar-se i proposar una revitalització de l'Entitat. Així fou: l'energia, les ganes i, sobretot, l'esforç personal va fer possible que l'Entitat recuperés la seva dinàmica i el reconeixement de la societat tarragonina. Es reorganitzaren les vocalies i, en conseqüència, les seccions. S'adequaren les quotes, es refè i actualitzà l'arxiu de socis, s'obrí una campanya de captació de la massa social perduda durant els anys anteriors. Tornaren Els Pastorets a Tarragona, les trobades de la família lasal·liana, les relacions amb l'AMPA, la col·laboració amb el col·legi, l'actualització del patrimoni i el desig que gent jove formés part de la Junta.

La diada de l'Antic Alumne, les jornades gastronòmiques, el Teatre, l'Assemblea General, les sortides, excursions i viatges, la Setmana Santa, la loteria de Nadal, les revistes per Nadal i Setmana Santa, la Missa del Gall, la relació amb altres associacions lasal·lianes (en especial Torreforta, Cambrils, Reus i Benicarló) i la participació en els Congressos Estatals Getsemaní, a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Cal ressaltar que han estat dos lasal·lians socis i membres de Junta presidents de l'esmentada Agrupació: Josep Ignasi Boada (2001–2009) i Joaquim Julià Panadès (2009–2016).

Com a reconeixement de la tasca realitzada pels Germans de La Salle i els professors i professores seglars que des de fa molts anys treballen colze a colze amb la comunitat religiosa, l'Associació va fer donació al Col·legi de la seva nova Bandera, amb motiu de la celebració dels actes de les seves Noces de Diamant, el 1993. I, tot celebrant els nostres 75 anys, l'Ajuntament concedí a l'Entitat la medalla d'argent de la Ciutat.

Basilisc de Tarragona

L'Associació impulsa la recuperació del Basilisc de Tarragona. Coneix el projecte.