SETMANA SANTA
Us oferim una breu guia de reflexió per les tardes d’aquests dies de Setmana Santa.
Són jornades que ens inviten al recolliment, a la pregària interior, a la pau. Enguany, la realitat inesperada del confinament, de vegades angoixant, ens ha fet sentir vulnerables. I també ens ha descobert registres propis i comunitaris que potser ignoràvem. Ens sentim a prop dels qui en aquests moments experimenten l’angoixa i el dol més de prop. I a la presència de Déu, ens sembla més senzill reviure “el més important i allò que hom ha de tenir més en compte en una Comunitat: que tots els qui la componen tinguin l’esperit que els és peculiar, l’esperit de fe…”.
Aquesta proposta de reflexió és molt senzilla, es mou al voltant de dos textos: algunes frases de les Meditacions del Fundador (en concret les dels dies de Setmana Santa) i la REFLEXIÓN LASALIANA n. 5, Grandes cosas son posibles.Semblen no tenir gaire a veure, però una mirada més a fons ens hi farà descobrir més d’un paral·lelisme. D’una banda, l’actitud lasal·liana de profund abandó a la voluntat de Déu (un abandó sempre actiu, cal no oblidar-ho); de l’altra, l’itinerari vital de Josep dibuixat al llibre del Gènesi, i que és un dels relats més impactants de la Història de la Salvació, perquè uneix somni i fe.
Setmana Santa, pujada a Jerusalem, camí cap a la Pasqua…, ens recorda de seguida la vida de La Salle i de qualsevol dels seus seguidors. Podem convertir aquests dies de recés una mica forçat en dies de recés fecund, fent una mirada a la història que ens il·lumina, al present que ens interpel·la i al futur que ens crida a l’esperança.
DILLUNS tarda
La lectura evangèlica d’avui posa en escena una trobada evocadora, la unció a Betània. És una escena coral on cadascun dels personatges dibuixa una actitud diversa davant la presència de Jesús. Un Jesús que no deixa mai indiferent, tant als qui l’entenen com als qui no.
En aquesta tarda se’ns invita a la contemplació d’un Jesús ple d’humanitat i delicadesa. Lluny de tòpics i lligams absurds. Un Jesús que toca les vides dels qui s’hi acosten, les transforma i les omple d’esperança.
Jesús de Natzaret va viure a la frontera, a la vora del camí. La seva lògica era nova i diferent. Això el va dur al conflicte i a pujar a Jerusalem sabent que allà el jutjaria una gent que no sabia de què anava i tenia por del seu missatge alliberador.
MEDITACIÓ n. 23, III:
Aquesta és la manera com Déu es comporta. Transtorna els projectes dels homes i ordena fets oposats a allò que els homes han ordit, a fi que aprenguin a fiar-se d’Ell i a descansar i confiar del tot en la Providència, sense emprendre res per si mateixos, puix que no han de desitjar res més que allò que Déu vol.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punts 1 i 2 (Introducció i Una mirada al món).
Reflexió personal
- De quina manera la persona de Jesús em transforma i m’omple d’Esperança?
- Com el faig present en la meva vida?
- .Què vol dir per a mi confiar en la Providència?
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA
Et donem gràcies, Senyor,
Perquè ets comprensiu i tolerant,
ets espai de acollida i de perdó,
de festa i de gratuïtat.
Fas possible que cada persona refaci la seva vida.
Fes, Senyor, que com a consagrats
siguem testimonis d’un món diferent
basat en els valors evangèlics.
T’ho demanem per Jesucrist, Senyor nostre. Amén
DIMARTS tarda
“Us ben asseguro que un de vosaltres m’ha de trair”. Són paraules colpidores en el context de la darrera trobada de Jesús amb els seus deixebles, moment que és el símbol més clar de l’amor fratern. També hi tenen lloc, però, la foscor i la tenebra. Aquesta trobada ens evoca la complexitat de la condició humana, on es poden donar els sentiments i els valors més elevats, al costat de moments de feblesa i actituds sorprenentment negatives. Jesús, servent de Jahvé, pren a sobre d’Ell l’experiència del refús, la condemna i l’abandó. És el moment de la prova més dura, que viurà amb plena confiança en Déu Pare.
MEDITACIÓ n. 24, III:
Oh amorosa resignació de la voluntat humana de Jesucrist, tan subjecta en tot a la voluntat divina!. Voluntat que no mostrà cap inclinació ni a la vida ni a la mort, ni al temps ni a la mena de suplici en el qual havia d’expirar,ans,exclusivament, estava disposada a fer tot allò que el Pare Etern decidís.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punt 3 (Otro mundo es posible para quien cree).
Reflexió personal
- Com visc i com m’afecta l’experiència del fracàs, de tot allò que no surt com volia o com esperava?
- Em costa fer una mirada de fe sobre els signes de la vida diària, tal com deia La Salle?
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA: La PARAULA de DÉU
Et demanem, Senyor,
que la lectura de la Paraula de Déu
ens faci viure amb més fidelitat
la nostra vida de Germà,
particularment l’ Evangeli,
la nostra primera i principal Regla.
Que puguem rebre-la sempre amb goig,
escoltar-la amb amor,
meditar-la i deixar-la créixer en nosaltres,
perquè sigui força d’alliberament
contra l’esclavatge i la por.
Fes de nosaltres un instrument actiu
de la teva Paraula:
Així en serem anunci i testimoni.
T’ho demanem per Jesucrist, Verb encarnat. AMEN
DIMECRES tarda
“El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva”. Avui el nostre interlocutor és Mateu. Dilluns i dimarts la litúrgia ens proposava un tast de la llarga catequesi eucarística de Joan (caps. 13 a 17); mentre que avui, de la mà de Mateu, podem anar contemplant més figurativament les vinyetes d’aquella darrera i definitiva trobada del sant sopar. És el moment de les decisions, de prendre partit. No s’hi val a voler jugar a dues bandes, aquesta temptació tan vella i tan nova que ens pot escometre moltes vegades. Jesús no ho va fer mai. Avui, en la serenor de la tarda i a tocar de Dijous Sant, és un bon moment per pensar com intentem viure el nostre compromís cristià i religiós.
MEDITACIÓ n. 25, III:
Ara, de part vostra, resta tan sols que feu allò que diu Sant Pau:”Ara estic content de patir per vosaltres, i completar així en la meva carn allò que manca als sofriments de Crist”. (Col 1,24). És a dir, nosaltres completarem la passió de Crist, si sabem unir els nostres sofriments amb els seus. Feu-vos, doncs, dignes d’aquesta gràcia.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punt 4 (Grandes cosas empiezan con cosas sencillas).
Reflexió personal
- Em costa veure el valor de la fidelitat en les coses petites?
- Com em ressonen les paraules del Papa Francesc: Las grandes cosas que el Señor hace en el mundo con los humildes son posibles porque la humildad es como un vacío que deja lugar a Dios?
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA
Fes, Senyor,
que visquem i estimem la Paraula de Déu,
que sapiguem unir Paraula i vida;
ella és la Veritat que cal comunicar;
és la Vida que cal viure,
és l’Amor que cal estimar,
és la decisió que cal prendre,
és el goig que hem de gaudir.
T’ho demanem per Jesucrist, Verb encarnat. AMEN
DIJOUS tarda
“Ell, que havia estimat els seus que eren al món ,els estimà fins a l’extrem”.
Tornem a l’evangeli de Joan. Gairebé ens sentim com si fossin també participant d’aquella darrera trobada d’amics. Pere, impulsiu com sempre, no acaba d’entendre el primer gest de Jesús, “No em rentaràs els peus mai de la vida!”… Més endavant ho tindrà clar. Tota la vida del Crist va ser una entrega,total i amorosa. El més gran és el qui serveix a tots.Només fent-nos servidors de tots veurem el rostre de Déu.
En aquesta tarda de Dijous Sant, tot recordant la institució de l’ Eucaristia i el dia de l’amor fratern, reconeixem que és en l’una i en l’altre que el Déu de la Vida es fa present constantment entre nosaltres.
MEDITACIÓ n. 26, III:
Podrem contemplar l’Home Déu en un estat tan llastimós sense concebre horror al pecat i un gran penediment de tots els que hem comès? Heu de tenir sempre present que els vostres pecats són la causa de la seva mort i de tants sofriments.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punts 5 (Nuestra oportunidad) i 6 (Nuestro secreto).
Reflexió personal
- Penses que ens fem prou sovint les preguntes Per a qui som i A qui som enviats?
- Ens recorda el Gmà. Álvaro Rodríguez que “La fraternidad es nuestra riqueza, nuestro tesoro y nuestro secreto”. Què ens fan pensar aquestes paraules, rememorant el que ha estat la nostra vida?
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA
Crist Jesús,
manifestes la teva presència enmig de nosaltres.
Fes que ens acostem a la teva taula
com Pere quan et diu:
Senyor, renta’m també les mans i el cap!
Purifica tot el nostre amor equivocat,
Fes-nos capaços d’un un amor autèntic
i signe d’unitat en les nostres comunitats.
T’ho demanem per Jesucrist, Verb encarnat. AMEN
DIVENDRES tarda
“Sento a l’ànima una tristor de mort; quedeu-vos aquí i vetlleu”.
Des d’aquell divendres la creu, un instrument de tortura, és el símbol de l’entrega d’un Déu que és Amor.Fins i tot quan sembla que no hi és, la seva absència és, en realitat, un camí fet al costat del nostre. La nostra història personal també té moments de clarobscur, no sempre haurem estat a l’alçada del voler de Déu, o potser l’hem arraconat, ofuscats per la por, el desànim, la pressa…
Aquesta tarda de Divendres Sant fem companyia, en silenci, al Crist sofrent. Deixem que ens parli, Ell ja sap el que necessitem.Avui, davant de la creu, tot just descobrim què som nosaltres per a Déu. Ell ens ajudarà a donar-li la resposta que n’espera.
MEDITACIÓ n. 27, III:
Podrem contemplar l’Home Déu en un estat tan llastimós sense concebre horror al pecat i un gran penediment de tots els que hem comès? Heu de tenir sempre present que els vostres pecats són la causa de la seva mort i de tants sofriments.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punt 7 (Nuestra confianza).
Reflexió personal
- Em costa fer pròpia aquesta afirmació: Nos rebelamos a creer que la inmensa mayoría de los sufrientes queden olvidados para siempre?
- De quines maneres em puc fer proper amb senzillesa al Crist sofrent que tinc a la vora (Germans, professors, alumnes, família…)
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA
“Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?
Concedeix-nos,Senyor, tornar sempre a buscar-te,
fins i tot quan ens sentim abandonats.
Fes que et busquem des del matí;
que la nostra recerca sigui perseverant,
que no ens superi l’avorriment.
Infon en nosaltres el teu Esperit
Perquè ens impulsi a buscar el teu rostre.
T’ho demanem per Jesucrist, Verb encarnat. AMEN
DISSABTE tarda
“Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això”.
Els biblistes encara discuteixen l’origen d’aquesta cloenda, una mica enigmàtica, de l’Evangeli de Joan. Sigui com sigui, és també una invitació a tots nosaltres perquè compartim aquest testimoni, el fem visible i fecund en un món que encara avui, potser més mai, el necessita.
Aquesta tarda de Dissabte Sant estem a punt de celebrar l’esclat de la Vida. La llum ha vençut a la tenebra, la bondat a l’egoisme, la llibertat a les cadenes. I ressonen en nosaltres, una vegada més, aquelles paraules de Jesús: “No tingueu por”. Perquè,definitivament, sabem que Ell ja no se n’anirà mai més.
MEDITACIÓ n. 28, III:
Prosterneu-vos sovint davant les llagues de Jesucrist.Contempleu-les com a manantials de la nostra salvació. “Poseu les mans dins el costat” (Jn 20,27), com Sant Tomàs, no tant per consolidar la vostra fe com per penetrar, si és possible, fins el Cor de Jesús, i així traspassar del Cor de Jesús al vostre els sentiments d’una paciència verament cristiana, els d’una total resignació, i els d’una perfecta conformitat amb la voluntat divina.
GRANDES COSAS SON POSIBLES, punt 8 (Conclusión).
Reflexió personal
- Tractant-se dels nens, l’exemple produeix molta més impressió en la intel·ligència i el cor que no pas les paraules (MTR 202,3.2). Estic satisfet de com he viscut aquest consell en la meva vida de Germà?
- A punt d’acabar aquests dies d’especial recolliment, i en la situació que encara vivim, com em sento ara a la presència de Déu?
Pren una estona de silenci per reflexionar, contestar, pregar.
PREGÀRIA : Avui amb tu, Maria, estem esperant el gran Goig…
Maria, Mare de Jesús, Senyora de l’Esperança: Sagrament de la tendresa maternal de Déu, ajuda’ns a penetrar cada dia més en el misteri del teu Fill.
Ajuda’ns a despertar els valors que tu vas viure amb la senzillesa dels sants; així, amb la teva ajuda podrem construir un món més fratern, més delicat, gratuït i desinteressat.
Maria, esperança nostra, dona’ns un cor sensible al dolor, a la pobresa i les necessitats dels nens i joves a qui hem estat enviats. Amén
T’ho demanem per Jesucrist, Verb encarnat. AMEN
