Patrimoni Setmana Santa

---

ELS MISTERIS LASSAL·LIANS TARRAGONINS DESAPAREGUTS
“L’Oració a l’Hort”, d’Agulló

Sense cap dubte, L’Oració a l’Hort és un motiu amb tradició secular a la processó de Divendres Sant de Tarragona. Ja en el segle XVIIIè. el Gremi de Teixidors, que tenia el seu estatge social a l’església de St. Miquel del Pla, acompanyava el seu Pas de l’Oració a l’Hort.

Fins a la dècada dels anys 60 del proppassat segle, no sembla que hi hagi testimonis escrits que ens assenyalin que el Pas surt a la Processó. Durant aquesta època torna a aparèixer l’Oració a l’Hort, al qual acompanyen els alumnes de Mossèn Jeroni Ribera. Més tard l’acompanyen els alumnes del Col·legi d’Instrucció Primària.

Sembla que a principis de segle hi havia un Pas d’aquest nom a l’església de Natzaret, propietat ( o com a mínim figuraven com a dipositaris ) de la R. i V. Congregació de la P. Sang de N.S.J.

Arribats els Germans de les Escoles Cristianes a la ciutat, foren convidats per la Congregació de la Sang a fer-se càrrec del Pas que tenien a l’església de la Congregació. Concretament, l’any 1907 el Misteri de l’Oració a l’Hort passa al Col•legi i torna a sortir a la Processó de Divendres Sant.

El 1.911, la Comunitat dels Germans , decideixen encarregar una nova figura de Jesús. La talla, de l’artista barceloní Agulló, va produir admiració entre la gent que la va contemplar i, vist l’encert de la decisió, a l’any següent, el mateix escultor va modelar la figura de l’àngel i creà el nou conjunt escultòric. No va ser fins al 1913 que es va construir la carrossa. La il·luminació, primer amb ciris, i més tard amb làmpades d’acetilè.

El 21 de Juliol de 1936, aquest conjunt tan característic de la imagineria religiosa catalana, fou destruït per les flames, com la major part dels altres passos que formaven els punts de referència de la Processó del Sant Enterrament de la nostra ciutat.

“El Prendiment de Jesús”, de Josep Llimona

Altrament anomenat “El Petó de Judes”. Aquest Misteri fou construït per l’insigne escultor Josep Llimona i Bruguera, i sortí a la Processó solament els anys 1931 i 1935.

L’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes, des de la seva fundació, el 2 de novembre de 1918 va voler integrar se als actes de la Setmana Santa tarragonina, d’una manera més directa. Prova d’això és que ja a l’any següent, participa com a tal en la Processó de Divendres Sant, junt amb els alumnes del Col·legi. Aquesta circumstància els va fer decidir, a finals de l’any 1927,en la Junta General Ordinària, a encarregar un nou misteri, al qual donarien escorta els propis antics alumnes.

I va ser segurament la circumstància d’anar darrera del Col·legi en la Processó que els va fer decidir el motiu del misteri. Consideraren que el Prendiment de Jesús anava perfectament, en ordre cronològic de la Passió del Senyor, a la seva situació ordenada dins la Processó.

Decidiren encarregar el projecte a l’escultor Llimona, que ja havia adquirit un prestigi prou destacat dins el modernisme català. Josep Llimona va oferir se immediatament a fer el pas i, en consideració als recursos econòmics de l’Associació, i a l’afecte que sentia pel Prelat tarragoní, va demanar la quantitat que l’Associació fos capaç de recollir mitjançant subscripció popular entre els socis de l’Entitat i persones vinculades amb el Col·legi.

A tal efecte, l’Associació demana l’autorització a l’Arquebisbe, Cardenal Vidal i Barraquer, alhora que ofereix el grup escultòric a l’arxidiòcesi, reservant se l’entitat el dret de la seva custòdia, manteniment i escorta el dia de la Processó. El Prelat, naturalment accedeix a les pretensions dels Antics Alumnes i obre personalment la subscripció.

El dia 1 d’Abril de 1931, Dimecres Sant, és beneït el primer pas de l’Associació. Fou un acte solemne, al qual as¬sistiren els alumnes, ex alumnes i llurs famílies i molta gent de la ciutat, que no deixava d’expressar la seva joia en poder contemplar aquest grup escultòric d’un estil tan personal i de bellesa prou indescriptible. Aquell any sortiria per primer cop el misteri “El Prendiment de Jesús” de l’Associació d’Antics Alumnes. El 12 de Maig, consta que l’Associació feia donació del pas a la Mitra.

Una anècdota prou interessant que cal indicar, és que l’artista Josep Llimona, un cop acabada la obra, no va voler cobrar res pel seu treball. Aquest generós gest li va valer un reconeixement per part de la ciutat molt important. L’Associació manifesta que el deute de gratitud i afecte que contrau amb Josep Llimona no es podrà eixugar mai de cap manera. El Misteri era constituït per Jesús i Judes, que el va trair, en l’Hort de Getsemaní, en el moment que anava a donar li el petó que tancava la seva traïció. Darrera, en un segon pla, quatre escultures representaven els soldats i homes que anaren a prendre Jesús, en nom dels sacerdots. Les quatre figures, amb la mirada pel capbaix, moixos tots quatre, venien a fer la malifeta, recolzats per la gernació a qui precedien…

Poc temps va ser admirat aquest misteri, ja que ni l’any 32, ni el 33, ni el 34, ni el 36 va sortir la Processó pels carrers de la ciutat. Solament ho va tornar a fer l’any 1935. Després, el 21 de Juliol de 1936 seria cremat al pati del col•legi, al costat de l’Oració a l’Hort.

ELS MISTERIS ACTUALS DE L’ASSOCIACIÓ
“L’Oració a l’Hort” de Messeguer Rius.

L’actual “Misteri”, digne successor del mateix nom que desaparegué el 21 de Juliol de 1.936, ens presenta Jesús agenollat entre les roques de l’Hort de Getsemaní, pregant: “Pare meu si vols aparta de mi aquest calze; emperò que no es faci la meva voluntat sinó la teva”. Un àngel li presenta el calze de la Passió. Cada any se li col•loca al Pas una forta branca d’olive¬ra, que dóna al “misteri” una dolça sensació de vida.

Fins 1992 no va portar més llum que dos focus dirigits a la cara de Crist i de l’àngel, la qual cosa li donava aquell caire especial, íntim, recollit, d’acord amb el moment de la Passió que representa. Moltes van ser les opinions que afavorien l’estat de l’escassa lluminositat del Pas, emperò cada cop més les opinions a favor d’augmentar la creixien. I així es va fer aquell any, que se celebrava el 50è. aniversari de la seva primera sortida pels carrers de la ciutat: quatre canelobres amb llum de cera, donen més visibilitat al conjunt, sense estridències. També retrobàrem les farigoles i herbes de les nostres muntanyes entre l’àmbit del conjunt. I estrenà nous faldons.

Les dues figures són de motlle de guix. No obstant, l’expressió de les cares i les formes quasi perfectes de les vestidures, juntament amb la posició i gest de cadascuna ha merescut sempre tot gènere de beneplàcit per part de tot el públic en general. Segons gent entesa en la matèria, l’estil de la decoració dels vestits, sobretot el de l’àngel, és barroc, molt difícil de fer a hores d’ara. És obra del taller d’escultura barceloní dels artesans Messeguer Rius.

El 20 de març de 1942, el director del Col•legi, Germà Eliseo José, demana a l’Arquebisbat la necessària autorització, a l’objecte que el misteri pogués ésser venerat públicament. El 26 de Març, el Vicari General, Dr. Salvador Rial autoritza la petició, amb la indicació expressa que hauria d’ésser prèviament beneït.

L’Oració a l’Hort, a qui acompanyen els alumnes del nostre Col·legi cada any a les Processons de Dimecres i de Diven¬dres Sant, fou beneït el dia 1 d’Abril de 1.942. El dimecres Sant d’aquell any, els Jardins del Col·legi de l’avinguda de Navarra (ara carrer d’Estanislau Figueres) eren plens de gom a gom: Germans, alumnes, antics alumnes, autoritats i tarragonins que es van trobar en aquell bonic lloc per gaudir de l’acte amenitzat per la Banda Municipal de música de la Ciutat, i “un admirable coro” (tal i com llegim al Diario Español).

Prèviament, el diumenge de Rams, s’havia beneït el Viacrucis i l’Estendard del Col•legi, després dels solemnes Oficis propis de la diada.

Aquest pas fou sotmès a una completa restauració durant els anys 92 i 93, amb motiu de la celebració dels 75 anys de vida de l’Entitat.

“Vetlleu i Pregueu”. Claudi Rius.

Després de la guerra civil espanyola, la Setmana Santa tarragonina torna a reeixir de les seves cendres i les Confraries, Congregacions i Associacions comencen a reestructurar se, dins de les normes dictades per les noves autoritats. Se’n creen de noves, torna a sortir la Processó…

De la mateixa, manera La Salle reinicia la seva acció en pro de la nostra Setmana Santa. Primer és el Col·legi qui fa construir “L’Oració a l’Hort”, i després, el 1941 l’Associació encarrega “Vetlleu i Pregueu” a l’escultor Claudi Rius. Aquest nou misteri sortiria per primer cop el Divendres Sant de 1943.

El pas, consta de quatre talles de fusta, esculpides, com hem dit, per Claudi Rius, artista imaginer de la ciutat Comtal. Jesús, dret, es dirigeix als seus deixebles Jaume, Joan i Pere, en una actitud serena, de comprensió, però altrament, d’angoixa pel que ell mateix sabia que li hauria de succeir moment rere moment. “Vetlleu i Pregueu, per tal que no caigueu en la temptació…”. Els apòstols mirant lo, amb angoixa, amb desconcert, sense entendre les paraules del Mestre, sense saber què fer ni què dir. El conjunt escultòric queda integrat de tal manera que és fidel a la imatge que representa aquells moments tràgics de l’Hort de Getsemaní.

Després de perdre els dos misteris, l’any 36, tant el Col·legi com l’Associació manifestaren llur ferma voluntat de recuperar d’alguna manera els motius bíblics de la Passió del Senyor que transcorregueren dins l’Hort de Getsemaní. El Col•legi decideix construir un altre cop “l’Oració a l’Hort”. L’Associació “El Petó de Judes”, però l’artista a qui encarreguen l’obra declina l’oferta, perquè considera que tota comparació dels dos passos ( el vell i el nou ) seria sempre a favor del primer. En conseqüència la Junta Directiva va decidir recollir un altre moment de l’Hort de Getsemaní, i acordaren encarregar el “Vetlleu i Pregueu”.

Desconeixem que hi hagi un altre misteri com aquest. Així com l’Oració a l’Hort és un pas que surt a moltes processons, el dels Antics Alumnes sembla que és únic en el seu gènere.

El dimecres Sant de 1943, dins els actes de les Noces d’Argent de l’Associació, a quarts de set del vespre, va tenir lloc la solemne benedicció del misteri en els jardins del Col·legi. L’acte litúrgic va ésser celebrat pel Vicari General de l’Arxidiòcesi Dr. Salvador Rial. El diumenge de Rams s’havia beneït la Bandera de l’Associació, com a acte inicial de les festes de Setmana Santa de l’any del 25è. aniversari.

En el decurs dels anys, el pas “Vetlleu i Pregueu” només havia sofert restauracions parcials en llocs concrets en el 1961 es procedeix a un tractament de pintura i se’l dota de llum elèctrica , i en cap moment es realitzaren amb les degudes garanties de preservar la unitat de la policromia.

L’any 1991, en el cinquantè aniversari de la comanda a l’escultor barceloní, es va decidir encarregar la restauració al Centre de Restauració de l’Arquebisbat de Tarragona, dirigit pels germans Vallès. L’Eustaqui Vallès es va encarregar personalment de la restauració, conservant l’original i reintegrant les parts afectades o desaparegudes, de forma que, a simple vista, es pogués distingir les parts originals de les restaurades. També es va incidir en la part mecànica, els faldons i frontal i d’una manera decidida es va atacar el corc.

Actualment estem amb la definitiva restauració del nostre emblemàtic “misteri”, amb el canvi de tota l’estructura mecànica i l’afegiment del guarniment de la peanya, encarregat a una empresa especialitzada, el qual hom espera gaudir-ne ja a la processó de divendres sant d’enguany, 2004.

“Les 7 Paraules”. Autor desconegut. Finals segle XIX

L’any 2016 surt per primera vegada el pas del Sant Crist de les Set Paraules propietat de l’Associació La Salle, concretament el dia 21 de març, Dilluns Sant.  Aquest pas surt  des de l’Ermita de Sant Magí del Portal  del Carro amb motiu del Via Crucis que organitzen conjuntament l’Associació La Salle, La Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona i  la Congregació del Descendiment de la Creu.

El Sant Crist que presideix el pas és una donació del Col·legi La Salle Condal i és una talla de finals del segle XIX i que es desconeix l’autor i procedència inicial. Remarcable és el disseny del drap de puresa que cobreix al Crist, per la seva originalitat. Restaurat escrupulosament pels tallers Artemartínez el 2014.

La peanya per dur-lo a espatlles és la que inicialment es feia servir per els assajos dels portants del pas de l’Oració a l’Hort. Aquest pas el porten 12 persones dintre i vuit ganxos fora, format per alumnes de batxillerat del Col·legi La Salle Tarragona  i ajudats pels portants de l’Oració a l’Hort. Per acompanyar el ritme del pas també hi intervé un timbaler de la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort.

Aquest any 2017 es beneirà el pas el dia 7 d’abril, data de la mort de Sant Joan Baptista de La Salle, a les dependències del Col·legi. Sota els seus peus hi anirà una jardinera amb flors blanques per tal de recordar els Germans, professors/es, alumnes i exalumnes traspassats en totes les èpoques de La Salle a Tarragona.

 

ELS SÍMBOLS I LA INDUMENTÀRIA
La vesta

La vesta tant dels alumnes, com la dels antics alumnes ha sofert diverses variacions. En línies generals, la túnica ample, de color morat, amb un cíngul vermell a la cintura i la gorgorà blanca amb cinta vermella. Guants blancs i sabates fosques. Sembla que en els primers anys, els alumnes portaven un escut amb el Sagrat Cor brodat a l’alçada del pit esquerre a la pròpia túnica.

La vesta, pels antics alumnes, portava els punys, les espatlleres i un ribet vermellós de dalt a baix per la botonada, amb botons morats. La medalla, igual que l’escut esmentat pels alumnes, penjada al coll, amb un cordó vermell. La cua, també morada.

Posteriorment, el 1961 s’afegeix una estola granat de vellut, i els punys també de vellut del mateix color. Els antics alumnes porten cucurulla morada i la medalla de l’Associació. Tots cua a la vesta. Actualment, s’ha substituït el vellut per la tela, ja que el preu del primer era molt elevat i la majoria de vestes són de lloguer, les despeses de l’Associació per aquest concepte eren molt importants. També s’ha incorporat la medalla amb l’escut de La Salle per a tothom, amb cordó daurat.

El Pendó

Incorporat darrerament, el 1991, el Pendó obre la desfilada de La Salle a la processó del St. Enterrament, immediatament darrera del pas del ‘Sant Sopar’ del Gremi dels Marejants.

Aquest Estendard està format per una peça rectangular de vellut vermell, amb l’escut de La Salle brodat al mig, ocupant la quasi totalitat de la tela. Cordons i serrell daurats i suport vertical de metall daurat.

Els portadors tant poden ser alumnes del Col·legi com membres de l’Associació.

La Bandera del Col·legi

Fou beneïda el 29 de març de 1942, diumenge de Rams. Era de tela blanca, quadrada, amb una creu ampla que unia els punts mitjos de cada costat. En el bell mig de la creu, dins un rombe, una figura del Sagrat Cor de Jesús. Serrell i cordons daurats. La vara, de fusta daurada.

Coincidint amb la celebració del 75è. aniversari de l’Associació La Salle, aquesta obsequia al Col·legi amb una nova Bandera, que és beneïda el diumenge de Passió en un senzill acte celebrat en la nova capella de la Institució.

La bandera del col·legi, s’ofereix cada any a una família que tingui algun fill al col·legi, a un professor o a una persona que el Col·legi consideri que és digna de dur-la.

La Bandera de l’Associació

De color morat, rectangular, ribetada per un serrell daurat, porta al mig de la peça una orla blava amb St. Joan Baptista de La Salle i dos nens. La inscripció “Associació d’An-tics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes”.

Aquesta Bandera fou beneïda el 19 de març de 1990, dia de St. Josep i substituí l’antiga bandera, idèntica que aquesta (sols l’excepció de la inscripció, que era en castellà), que fou beneïda el diumenge de Rams de 1943.

La Bandera s’ofereix a un antic alumne, ja sia pels seus propis mèrits, o en representació d’altres ( promocions, estudis, grups… ) o també a una persona o entitat que a criteri de l’Associació sigui mereixedora de dur-la.

L’escut de La Salle

És l’escut heràldic de la família De La Salle, resident a Reims (França). L’element més característic el formen els tres xebrons daurats sobre fons blau que presideixen l’escut, l’estel de cinc puntes i la llegenda llatina SALLA INDIVISA MANENT. Fou adoptat en el Congrés Internacional La Salle de Barcelona, l’any 1964 com a escut de totes les Associacions La Salle.