Història

---

ELS ANTECEDENTS

ST. JOAN BAPTISTA DE LA SALLE I LA CONGREGACIÓ DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES

Aquesta institució fou fundada per Jean Baptiste De La Salle, doctor en Teologia i canonge de l’Església Metropolitana de Reims (França), el 1680.

És una congregació religiosa establerta sota l’autoritat de la Seu Apostòlica, la qual es regeix per les seves constitucions particulars i professa la Regla que va aprovar el Papa Benet XIIIè. en la seva Butlla “In apostolicae dignitatis solio” del 23 de gener de 1724.

En l’actualitat tenen col·legis en molts països del món i el seu objectiu fundacional més important és donar instrucció cristiana als nens. A més dels vots de pobresa, castedat i obediència, professen el vot d’ensenyar gratuïtament els pobres, i de perseverança a la Congregació.

LA COMUNITAT DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES A TARRAGONA

Fou el Vicari General de l’Arxidiòcesi, Dr. Vidal i Barraquer (el qual després seria Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat i posteriorment Cardenal) qui demanà a una Congregació de religiosos que hi havia a Cambrils, la dels Germans de les Escoles Cristianes, que vinguessin a Tarragona a fer se càrrec de les classes nocturnes de la ciutat. Som al 1906.

Així doncs, tres membres de la Comunitat de Cambrils, els Germans Jovien Léonard, Agapite Marie i Albin Joseph, s’instal•laren al n. 11 del carrer d’en Rebolledo.

Començarien les classes nocturnes dels alumnes del Patronat de l’Obrer a la seva seu del carrer d’Armanyà. Després, establiren les classes diürnes al mateix carrer d’en Rebolledo. Al 1908, la capacitat del local es feu petita i s’instal•laren en un altre al carrer d’en Martí d’Ardenya.

Pocs anys després, el 1912, passen al carrer de Llúria i ja anys més tard, el 1925, inauguren el Col•legi internat del Sagrat Cor a l’avinguda d’Estanislau Figueras. El 1960, ampliació de l’edifici i entrada per la plaça de la Imperial Tàrraco. El curs 1970 71 s’inaugurava el Complex Educatiu de la muntanya de St. Pere Sascelades…

La Comunitat de Germans aniria creixent des dels 3 que començaren i que s’expressaven en francès, ja que portaven poc temps encara fora del seu país, fins a arribar a 35 germans el 1935, en raó proporcional al nombre d’alumnes que anava creixent de forma progressiva. El nombre de professors seglars també ho faria, encara que al principi de forma molt puntual. A partir de 1960 sobrepassarien en nombre als membres de la Comunitat de religiosos.

Pel que fa als alumnes, el creixement fou també progressiu: De 15 alumnes el primer any, aconseguirien sobrepassar la xifra dels 1000 a partir de 1960. I dels 1500 el 1970. La seu actual de la Universitat tarragonina, que fou internat i Col·legi dels GG de les EECC des de 1925 amb el nom de Sagrat Cor, esdevingué seu de “La Instrucción Popular SA” (IPSA), nom que rebé el Col·legi durant la República, ja que la instrucció religiosa estava prohibida. En 1936 serví com a seu dels milicians, refugiats de Madrid i d’Extremadura, hospital de Sang, CRMI i Carrabiners,… fins al 1939 que fou retornat als Germans.

Són molts els Germans que han passat per Tarragona, i naturalment molts també els professors i les professores seglars que han impartit ensenyança en els diferents col·legis La Salle de Tarragona i som molts els tarragonins i tarragonines ( tant de ciutat com de comarques ), que hem estat deixebles dels Germans de les Escoles Cristianes.

Durant molts anys, el seu col·legi fou l’únic centre educatiu de caràcter privat per nois a la ciutat. També cal esmentar que els Germans tenien al seu càrrec les classes del Patronat de l’Obrer ( que era a les dependències annexes al Teatre Metropol ), des de 1911 fins al 1936. No es pot oblidar la comunitat que es forma a Torreforta l’any 1961, en promoure l’Associació d’Antics Alumnes tarragonina, l’Escola Professional La Salle ( avui Col·legi de St. Benilde) a aquell barri de la ciutat. En va ser primer director el germà Joaquim Donato.

LA NOSTRA ASSOCIACIÓ

BREU RECULL HISTÒRIC

L’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes, fou fundada l’any 1918, organització que va anar a càrrec, primer del Gmà. Eladio Vicente i després del Gmà. Joaquim Donato, mentre era director del Col•legi del carrer de Llúria, el Gmà. Jovien Léonard.

El primer president ho fou en Ferran Voltas i Vergés. L’Associació començà amb empenta fins que al gener de 1920, una sessió violenta de la Junta Directiva (per qüestions d’idioma, segons trobem escrit), la deixa pràcticament inactiva fins al 1925, que el Gmà. Joaquim Donato la reorganitza i torna a caminar amb força, aquest cop sota la presidència d’en Francesc Vidal i Franqués.

Els Presidents de l’Associació foren, en aquest ordre cronològic: Ferran Voltas Vergés (1918 24), Francesc Vidal Franqués (1924 29), Magí González Vidal (1929 33), Josep A. Güell Puig (1933 35), Antoni Cácharo Bonet (1935 39, Martí Marías Magriñá (1939 44), Manuel Álvarez Buscas (1944 47), Josep M. Roig Gasol (1947 49), Custodi Dalmau Batalla (1949 51), Cristóbal González Vázquez (1951 53), Francesc Magarolas Orteu (1953 60), Enric Olivé Martínez (1960 63), Lluís Roselló García (1963 67), Edmond Braña Pedrol (1967 70), Jaume Costa Sarsanedas (1970 73), Josep M. Pàmies Foraster (1973 76), Antoni Creus Ferrando (1976 1992) i Josep M. Ferré Roig (1992-2001). Actualment presideix l’Entitat en Joan Joaquim Julià Penedès.

Fou primer consiliari de l’Associació el Dr. Joan Palau, que morí víctima de la persecució religiosa de 1936. Continuaren la seva obra el Dr. Jaume Toldrá, Mn. Pere Farrés, Dr. Ramon Quintana i el 1940 el Cardenal Vidal i Barraquer nomena el Dr. Jeroni Claveras com a consiliari de l’Entitat. A partir del 1996, després d’anys sense Consiliari, l’Associació acorda que exerceixi en aquest càrrec d’assessorament espiritual el Germà director o membre de la Comunitat religiosa a qui delegui. Així doncs el germà Josep M. Pons, primer i desprès el germà Xavier Fortuny, el germà Jesús García i novament el germà Xavier Fortuny, que és l’actual Consiliari de l’Entitat.

En quan els Estatuts, tenim el primer redactat el 15 de Maig de 1918, el qual marcà els seus objectius, que ja des de la seva fundació deixa¬ren ben clar el caire de l’Entitat: 1. Conservar i enfortir entre els seus membres els principis cristians que informaren la seva educació. 2. Mantenir i fomentar entre els associats relacions d’amistat i ajuda mútua. 3. Mantenir i fomentar la relació amb els seus antics mestres. Posteriorment es redactaren nous estatuts el 20 de gener de 1940, el 19 de desembre de 1969 i el 1983. L’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes passa a anomenar se Associació La Salle, segons queda reflectit en els estatuts aprovats el 21 de febrer de 1970, seguint les directrius procedents de l’Institut religiós.

Són 83 anys d’història de la ciutat, marcades per l’activitat, fent costat als Germans i al Col·legi, amb antics alumnes escampats per totes les comarques tarragonines i arrelant se també en molts indrets de la geografia continental i d’arreu del món. Antics alumnes dels Col·legis del carrer de Rebolledo 11, del d’Armanyà, amb els alumnes del Patronat, del carrer de Martí d’Ardenya 6, del de Llúria 11, 13 i 15, del de l’avinguda d’Estanislau Figueras 57, del de la plaça de la Imperial Tàrraco 1, i des de 1970 del Complex Educatiu de la muntanya de St. Pere Sascelades, avui en ple barri de Sant Pere i Sant Pau.

Són milers d’antics alumnes que han rebut les ensenyances dels Germans de la Congregació creada per Sant Joan Baptista De La Salle i dels professors dels diferents Col·legis. Història, dèiem, marcada per l’activitat, però també pel compromís i pel constant testimoni de dedicació dels homes que han fet possible aquests ja quasi els cent anys de vida. Compromís i testimoni que han estat les fites més directes de la gent lasal•liana. 58 noms hi ha escrits en la pedra del Monument que l’Associació va dedicar als membres de l’Entitat i de la Comunitat de religiosos de La Salle de Tarragona i que donaren la seva vida pel fet de ser homes de fe, el 1936.

Activitats, dèiem, que uns anys amb més empenta i d’altres amb menys vigor, segons les èpoques i les circumstàncies, queden inscrites en la història tarragonina, en constant arrelament amb la vida ciutadana, amb els seus canvis, amb el seu particular tarannà, immerses en el natural desenvolupament d’una ciutat mediterrània que ha estat el que fou i és el que vol ser.

Sintetitzar aquesta activitat en un llistat és sempre avorrit i poc atractiu, però d’una manera o altra cal ressaltar l’activitat d’una Entitat que pel fet d’existir, després de quasi cent anys que va néixer, demostra que ha viscut el pas dels temps. És de justícia començar per l’activitat a què, amb més força, l’Associació s’ha dedicat més intensament, des dels seus inicis i de manera més continuada: Es tracta de la celebració de la Setmana Santa.

No obstant això, com ja se’n parlarà a vastament en aquesta publicació, ens inhibim de fer ho en aquest moment. Activitats que tingueren moltes i diversificades facetes. Com l’esportiva. Amb equips de futbol, recordar l’Atlètic La Salle; de bàsquet amb la Unió Esportiva La Salle, pioners a Tarragona en aquesta modalitat d’esport col•lectiu. El 1955, fins i tot absorbiria l’equip del Nàstic. Moments de glòria aquells per l’esport tarragoní. Avui és el Col•legi qui ha agafat el testimoni en aquest camp.

Com la secció de teatre, que el 1925 comença la seva trajectòria, amb la creació del primer quadre escènic. Primer en el teatre del propi Col•legi, després, el 1952, ja al Metropol. El 1985 es dissoldria aquest quadre escènic, per circumstàncies pròpies de l’època. Obres dramàtiques i líriques; els Pastorets ( destacar la primera representació que va efectuar se el 1927 amb una obra de Mn. Gay, “El Misteri de Nadal”), després ho foren els Pastorets de Folch i Torres durant tants i tants anys…

Activitats tant compromeses amb la ciutat com l’administració del Cine Teatre Metropol. 1952 1985, amb projeccions setmanals de cinema comercial, dedicades sobretot al jovent, i sessions mensuals de teatre. Tot un repte que portaren a terme un grup d’antics alumnes que hi dedicaren desinteressadament moltes hores a mantenir en la ciutat un local d’espectacles “apte per a tots els públics”. El 1962 es tanquen les portes a petició de la Mitra. Després seria arrendat a particulars. En 1985 definitivament quedaria tancat.

Les seccions de cine club, la de cinema amateur, la juvenil amb els concerts i espectacles musicals diversos, el local social de l’Entitat al bell mig de la Rambla, la col•laboració contínua amb l’Ajuntament en l’organització de la Cavalgada de Reis… Lògicament la gestió del Metropol seria fructífera. I la Junta directiva de l’Entitat decidiria promocionar al barri de Torreforta una Escola. Els beneficis del Metropol anirien destinats a crear i ajudar en el seu manteniment l’Escola Professional La Salle de Torreforta. Es gestionaria amb la Diputació la cessió dels terrenys i amb l’Ajuntament la construcció de l’edifici. L’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes tindrien al seu càrrec la formació i educació dels alumnes. I així es féu. El 16 de setembre de 1961 començarien les tasques docents en aquest nou centre amb 80 alumnes. Seria el primer director, el germà Joaquim Donato. Avui és un modern col•legi sota la invocació de St. Benilde, germà de les EECC.

Un altre dels aspectes en què l’Associació ha incidit ha estat el de publicacions. Revistes com “Estímulos”, “La Salle”, “Nike”, “A.L.S.”, que han anat adaptant se als temps i en períodes normalment no massa llargs, van informar puntualment els socis sobre les coses de l’Associació, de Tarragona, sense deixar de banda tot allò que fos actualitat, opinió i defensa de les idees i objectius marcats per l’Entitat. Des de 1991 hem recuperat el costum de diverses etapes anteriors d’editar per Setmana Santa un opuscle que recull tant el fet de la Setmana Santa tarragonina, com la recuperació de la història de l’Associació. I des del 1998, a més, publiquem un segon opuscle per Nadal.

El 2 de novembre de 1948, es crea la Mutualitat de Previsió que neix amb l’objecte de proporcionar als socis uns ajuts econòmics en cas d’infermetat, accident, inutilitat o mort. Es va liquidar el 1993, per imperatius legals, i entre altres coses per haver quedat del tot desfasada en el temps.

Les activitats religioses, a part de la Setmana Santa, no han quedat marginades en absolut de la vida de l’Entitat, ja que aquesta ha organitzat campanyes d’iniciació en els exercicis espirituals, ha participat intensament en l’adoració nocturna, les Misses reglamentàries, peregrinacions diverses a Santuaris del món catòlic, recepcions a autoritats eclesiàstiques arribades a la ciutat…

De cara al propi Col•legi, sempre ha estat al seu costat i l’ha ajudat en el que bonament li ha estat possible. Recordar el Monument al Sagrat Cor, que sempre ha presidit els jardins del Col•legi. La col•laboració en la decoració de les capelles, tant la vella de l’avinguda d’Estanislau Figueras, com l’actual. Recordar el monument erigit a l’actual jardí de la Reconciliació amb motiu dels cinquanta anys de l’arribada dels Germans a Tarragona, el 1956.

L’ASSOCIACIÓ LA SALLE AVUI

Durant els anys 80 hi ha una etapa marcada per la lluita pel manteniment viu de l’Entitat, la qual cosa es fa realment difícil tant pels temps que corrien, com per les pròpies normes emanades des de la Institució de La Salle, la qual donà prioritat a les Associacions de Pares. La nostra Entitat es negà a desaparèixer i englobar-se en l’AMPA, però s’hagué de conformar en la mera supervivència.

L’any 90 un grup d’antics alumnes, que cada any es trobaven per Setmana Santa, decideix engrescar-se i proposar una revitalització de l’Entitat. Així fou, l’energia, les ganes i, sobre tot l’esforç personal va fer possible que l’Entitat recuperés la seva dinàmica i el reconeixement de la societat tarragonina. Es reorganitzaren les vocalies i, en conseqüència, les seccions. S’adequaren les quotes, es refè i actualitzà l’arxiu de socis, s’obrí una campanya de captació de la massa social perduda durant els anys anteriors. Tornaren Els Pastorets a Tarragona, les trobades de la família lassal•liana, les relacions amb l’AMPA, la col•laboració amb el col•legi, l’actualització del patrimoni i el desig de que gent jove formés part de la Junta.

La diada de l’Antic Alumne, les jornades gastronòmiques, el Teatre, l’Assemblea General, les sortides, excursions i viatges, la Setmana Santa, la loteria de Nadal, les revistes per Nadal i Setmana Santa, la Missa del Gall, la relació amb altres associacions lassal•lianes (en especial Torreforta, Cambrils, Reus i Benicarló) i la participació en els Congressos Estatals Getssemaní, a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Resaltar que han estat dos lasal·lians socis i membres de Junta presidents de l’esmentada Agrupació: Josep Ignasi Boada (2001-2009) i Joaquim Julià Panadès (2009-2016).

Com a reconeixement de la tasca realitzada pels Germans de La Salle i els professors i profes-sores seglars que des de fa ja molts anys treballen colze a colze amb la comunitat religiosa, l’Associació va fer donació al Col•legi de la seva nova Bandera, amb motiu de la celebració dels actes de les seves Noces de Diamant, el 1.993… I, tot celebrant els nostres 75 anys, l’Ajuntament concedí a l’Entitat la medalla d’argent de la Ciutat.