Tenir cura de tot un grup de persones no és pas gens senzill i si totes aquestes persones no van alhora i per més dificultat estan formades per diferents tipologies: gent gran, gent adulta, canalla, gent amb el cap tapat, gent que està més pendent d’un pas que de les fileres, gent que té més cura del seu tabal que de sí mateixa, gent que porta, amb molt d’orgull (tot s’ha de dir) una penó o una bandera, gent que amb els blandons pot provocar un accident, etc. Entendreu aleshores la magnífica (per gran i per poc agraïda) feina que fan els arrenglaradors.
Penseu-hi… Sense ells les processons i els viacrucis serien un total disbarat. Són ells qui tenen cura de la canalla, qui paren els congregants quan ha de passar el misteri, qui els fa córrer després perquè la processó no se’ns talli a nosaltres, són els qui corren cada cop que hi ha algun petit mal de cap: un contenidor que no hi hauria de ser, un petit clot al paviment que pot fer caure les cucurulles, un blandó que s’ha apagat, un nen que té incontinències fisiològiques… I tot plegat per acabat fent la processó més cops que ningú, amunt i avall, avall i amunt i sant tornem-hi…
És de justícia, arribats a aquest punt, donar les gràcies a tot l’equip d’arrenglaradors de la nostra Associació que en el cas de Divendres Sant estava formada per:
Elisabeth Cerro, Daria Valiente, José Arroyo, Sara Sáez, Begoña Sañudo i Paula Moreno, que anaven amb als alumnes.
En Jacinto Sáez coordinant els alumnes, i enllaçant amb l’arrenglarador de La Sang en la seva qualitat de Cap d’Arrenglaradors.
Jordi Gasol qui té cura del pas Vetlleu i Pregueu, actuant alhora com a cap de portants del Vetlleu i Pregueu.
Jordi Gutiérrez que coordinava amb Montse Boada i Marta Martí que centrà la seva acció amb els antics alumnes.
A tots vosaltres, moltes gràcies per la vostra gran tasca!!!!
